Miguel Àngel Estrada Romeu, professor agregat de l'ETS d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona

S'ha patit un procés de concentració de la població en ciutats per la seva oferta  diferencial de serveis i d'oportunitats. Per aquest motiu, les activitats menys afins amb l'usuari, com poden ser els polígons industrials, tendeixen a separar-se dels centres i els teixits urbans. Tot això té una clara conseqüència en la segregació dels teixits productius i un increment de la mobilitat.

El fenomen de la globalització es fa més present cada dia. Per exemple, els centres de disseny i de producció estan distribuïts per tot el món. No obstant això, en el teixit industrial català hi ha el fenomen de la petita i mitjana empresa, en què el factor de la innovació ens fa ser capdavanters en determinats sectors, com també ho som en la personalització de productes per al client final. Tot això s'aconsegueix gràcies a uns preus molt baixos del transport, cosa que que provoca la segregació dels espais productius.

Necessitem un entorn atractiu amb personal qualificat per a la innovació, infraestructures eficients, i finalment una distribució urbana de mercaderies eficient i de la cadena logística, que aproximi el productor i el client final en un model logístic sostenible.