"Mantenir la qualitat sense perdre l'ambició"
Densitat i intensitat són dues coses diferents que poden ser combinades. Semblaria que un territori dens també té més intensitat, però no sempre és tan simple. Un territori poc dens també pot ser fantàsticament intens. Crec que Barcelona és una de les ciutats amb més consciència sobre el planejament urbanístic, hi ha una gran "tensió" sobre el tema, així que d'entrada ja hi ha un nivell molt alt respecte a altres ciutats. La tradició que hi ha és molt sòlida, i hi ha hagut un seguit d'experiments no només en la construcció d'edificis en zones urbanes, sinó també pel que fa a parcs, barris, places, front marítim...ho teniu tot!
De manera que, a Barcelona, és qüestió d'intensificar la feina i mantenir una base que ja és molt bona. Cal mantenir la qualitat sense perdre l'ambició, i alhora mirar el que ja existeix. Hi ha tendència a estar sempre creant coses noves i sorprenents. Cada generació vol alguna cosa nova, i és cert que la generació anterior pràcticament van doblar la mida de les ciutats. Intentem que no es repeteixi, mirem el que ja existeix i intentem transformar-ho, canviar-ho o ressituar-ho. És una actitud i una mentalitat diferent. Crec que es pot seguir innovant, experimentant i provant coses noves, però en un marc de treball diferent.
La gent no s'adona, sobretot quan no són d'aquí, que no només existeix Barcelona sinó tot el seu entorn, la seva àrea metropolitana. Potser és temps de mirar-nos-la. A París vam tenir un rol important al "Grand Paris", que va ser iniciat pel propi president. El que va ser interessant va ser mirar París no només com el seu centre sinó fins el "péripherique" i fora del "péripherique". Allà és on viu el 75% dels seus habitants. Així que en comptes de centrar-nos en la part central de París, que tothom coneix i agrada, la perifèria és un tema molt més urgent. És molt evident el fet que hi ha moltes zones problemàtiques que causen problemes i ens afecten a tots. Així que invertir ara en les zones problemàtiques dels afores és ara una prioritat.
Les ciutats s'estan fent més gran no només físicament sinó també mentalment. Encara "ser a la ciutat" significa ser al centre de la ciutat, però el contrast entre el centre i els afores anirà esdevenint menys marcat, de manera que el centre tindrà un altre paper, i hi haurà múltiples centres. Ciutats grans com Tokio ja tenen molts centres i això és interessant perquè tot i que la ciutat segueixi creixent, els ciutadans no han de viatjar tan sovint al "centre" i neixen noves maneres d'utilitzar la ciutat. Crec que és un fenomen interessant.
De manera que, a Barcelona, és qüestió d'intensificar la feina i mantenir una base que ja és molt bona. Cal mantenir la qualitat sense perdre l'ambició, i alhora mirar el que ja existeix. Hi ha tendència a estar sempre creant coses noves i sorprenents. Cada generació vol alguna cosa nova, i és cert que la generació anterior pràcticament van doblar la mida de les ciutats. Intentem que no es repeteixi, mirem el que ja existeix i intentem transformar-ho, canviar-ho o ressituar-ho. És una actitud i una mentalitat diferent. Crec que es pot seguir innovant, experimentant i provant coses noves, però en un marc de treball diferent.
La gent no s'adona, sobretot quan no són d'aquí, que no només existeix Barcelona sinó tot el seu entorn, la seva àrea metropolitana. Potser és temps de mirar-nos-la. A París vam tenir un rol important al "Grand Paris", que va ser iniciat pel propi president. El que va ser interessant va ser mirar París no només com el seu centre sinó fins el "péripherique" i fora del "péripherique". Allà és on viu el 75% dels seus habitants. Així que en comptes de centrar-nos en la part central de París, que tothom coneix i agrada, la perifèria és un tema molt més urgent. És molt evident el fet que hi ha moltes zones problemàtiques que causen problemes i ens afecten a tots. Així que invertir ara en les zones problemàtiques dels afores és ara una prioritat.
Les ciutats s'estan fent més gran no només físicament sinó també mentalment. Encara "ser a la ciutat" significa ser al centre de la ciutat, però el contrast entre el centre i els afores anirà esdevenint menys marcat, de manera que el centre tindrà un altre paper, i hi haurà múltiples centres. Ciutats grans com Tokio ja tenen molts centres i això és interessant perquè tot i que la ciutat segueixi creixent, els ciutadans no han de viatjar tan sovint al "centre" i neixen noves maneres d'utilitzar la ciutat. Crec que és un fenomen interessant.