El PDUM situa la xarxa ferroviària com la columna vertebral de la mobilitat metropolitana i regional i ordena les propostes dels plans sectorials existents per dotar-les de coherència i visió integrada amb les transformacions urbanístiques. El sistema de Rodalies d’ADIF i el de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), per la seva cobertura territorial, tenen un paper central per reduir l’ús del vehicle privat, connectar àmbits allunyats, afavorir la intensitat urbana al voltant de les estacions i fomentar la intermodalitat, en un sistema que ha de donar el màxim de cobertura als assentaments urbans i garantir l’eficiència del transport ferroviari. 

Pel que fa a la xarxa viària, el PDUM qüestiona el model radial i la dedicació quasi exclusiva al vehicle privat i planteja una reconversió progressiva perquè els grans enllaços esdevinguin espais d’intercanvi modal, centralitat urbana i connectivitat cívica. En el nou esquema de mobilitat, les infraestructures segregades assumeixen un paper complementari a les vies estructurants, i la seva interacció esdevé clau en els nodes estratègics, on es posa de manifest la necessitat de repensar les infraestructures com a llocs urbans i no només com a canals de trànsit.