Primers resultats del període d'informació pública
El passat 31 de gener va finalitzar el període d'informació pública de l'Avanç del PDU i es va cloure el procés de participació que s'ha desenvolupat durant aquesta tardor. El procés ha recollit les aportacions de la ciutadania a través de diversos mecanismes de participació.
Els mecanismes de participació es poden agrupar en dos grans blocs. En primer lloc, la recollida de suggeriments a partir dels procediments administratius utilitzats tradicionalment en els processos d'informació pública de qualsevol figura de planejament, és a dir, per escrit i previ registre de la comunicació. I, en segon lloc, la celebració de múltiples presentacions, tallers i debats ciutadans. La utilització combinada dels dos mecanismes ha permès que el contingut de l'Avanç del Pla arribés a sectors molt diversos de la ciutadania i que es recollissin així aportacions que es reforcen, matisen i complementen a partir de la seva diversitat.
Durant aquest període s'han rebut 95 documents de suggeriments i s'han celebrat 21 sessions participatives, a més de les 8 itineràncies de l'exposició que acompanyava els debats ciutadans, "Metròpolis de ciutats", amb més de 5.800 visitants. En aquestes sessions hi han assistit, amb diferents graus d'implicació, una vuitantena d'entitats i 1.047 persones de perfils diversos. En total, s'han rebut 2.677 aportacions, que l'equip tècnic del Pla està analitzant conjuntament per avaluar-ne la relació amb les principals temàtiques de treball, els objectius de l'Avanç del Pla i els principals elements de proposta.
Després d'una primera lectura s'han identificat els temes més recurrents, que són: en relació amb la mobilitat, la millora de les connexions viàries i ferroviàries, diferents propostes de gestió del transport públic i la intermodalitat, i la necessitat d'unir el carril bici entre municipis; sobre la infraestructura verda, l'ampliació i el tractament de les zones verdes i els espais de relació; pel que fa a la cohesió social, la demanda de solucions per a accedir a un habitatge assequible i no perdre'l, i la necessitat de plantejar estratègies de millora de l'habitabilitat dels teixits residencials. Tanmateix, de manera implícita o explícita, es detecta un reclam perquè hi hagi més coordinació entre les administracions públiques que operen al territori metropolità i també amb els plans sectorials que es van redactant.
En el cas concret dels 95 informes rebuts, els 15 provinents dels ajuntaments metropolitans han permès extreure 584 aportacions (és a dir, aproximadament la meitat de les 1.273 totals), un 40% provenen d'entitats o institucions i la resta corresponen a particulars o empreses. Pel que fa a les temàtiques, cal destacar la preocupació dels ajuntaments metropolitans per la coherència i coordinació amb altres plans territorials i urbanístics, pel problema de l'accés a l'habitatge i les situacions de vulnerabilitat urbana, i per la incorporació de criteris de sostenibilitat que tinguin en compte el canvi climàtic i els futurs creixements.
Pel que fa als llocs on s'han fet les trobades presencials, és important mencionar l'elevada assistència als debats ciutadans, especialment als àmbits territorials del Delta, Vallès i Nord, amb una mitjana de 80 persones per sessió. En general, dos terços dels assistents als debats ciutadans residien al municipi on tenia lloc la sessió, tret de les trobades a la Vall Baixa i Ordal i al Delta, on hi va haver una representació territorial més diversa. Els debats ciutadans es van complementar amb tallers amb xerrades en diferents col·legis professionals i tallers amb grups d'interès. Aquests últims van ser coorganitzats amb el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona i se'n van obtenir 412 aportacions. En conjunt, de les 1.404 aportacions fetes a les trobades presencials, els aspectes més destacats són naturalitzar el territori potenciant els valors de la matriu biofísica, fomentar la mobilitat activa i sostenible, i millorar l'eficiència del metabolisme urbà per tal de minimitzar els impactes ambientals.
En resum, la primera anàlisi de les aportacions recollides, tant per escrit com als espais de participació presencial, mostra que estan en la mateixa línia que els objectius del PDU metropolità envers un model territorial sostenible que garanteixi l'accessibilitat als espais verds, s'articuli a partir d'una estructura policèntrica i afavoreixi la cohesió social a través de l'habitatge, l'espai públic, els equipaments i el transport públic.
Ara, a partir d'aquesta lectura inicial de resultats, el Servei de Redacció del PDU metropolità inicia un procés d'anàlisi en profunditat per valorar totes aquestes aportacions i estudiar-ne la incorporació a la proposta del Pla. Així, el document del PDU metropolità per a l'aprovació inicial serà més ric i precís, i recollirà, fins allà on sigui possible, coneixements, sensibilitats i punts de vista que només la ciutadania i les institucions més properes al territori poden aportar.
Durant aquest període s'han rebut 95 documents de suggeriments i s'han celebrat 21 sessions participatives, a més de les 8 itineràncies de l'exposició que acompanyava els debats ciutadans, "Metròpolis de ciutats", amb més de 5.800 visitants. En aquestes sessions hi han assistit, amb diferents graus d'implicació, una vuitantena d'entitats i 1.047 persones de perfils diversos. En total, s'han rebut 2.677 aportacions, que l'equip tècnic del Pla està analitzant conjuntament per avaluar-ne la relació amb les principals temàtiques de treball, els objectius de l'Avanç del Pla i els principals elements de proposta.
Després d'una primera lectura s'han identificat els temes més recurrents, que són: en relació amb la mobilitat, la millora de les connexions viàries i ferroviàries, diferents propostes de gestió del transport públic i la intermodalitat, i la necessitat d'unir el carril bici entre municipis; sobre la infraestructura verda, l'ampliació i el tractament de les zones verdes i els espais de relació; pel que fa a la cohesió social, la demanda de solucions per a accedir a un habitatge assequible i no perdre'l, i la necessitat de plantejar estratègies de millora de l'habitabilitat dels teixits residencials. Tanmateix, de manera implícita o explícita, es detecta un reclam perquè hi hagi més coordinació entre les administracions públiques que operen al territori metropolità i també amb els plans sectorials que es van redactant.
En el cas concret dels 95 informes rebuts, els 15 provinents dels ajuntaments metropolitans han permès extreure 584 aportacions (és a dir, aproximadament la meitat de les 1.273 totals), un 40% provenen d'entitats o institucions i la resta corresponen a particulars o empreses. Pel que fa a les temàtiques, cal destacar la preocupació dels ajuntaments metropolitans per la coherència i coordinació amb altres plans territorials i urbanístics, pel problema de l'accés a l'habitatge i les situacions de vulnerabilitat urbana, i per la incorporació de criteris de sostenibilitat que tinguin en compte el canvi climàtic i els futurs creixements.
Pel que fa als llocs on s'han fet les trobades presencials, és important mencionar l'elevada assistència als debats ciutadans, especialment als àmbits territorials del Delta, Vallès i Nord, amb una mitjana de 80 persones per sessió. En general, dos terços dels assistents als debats ciutadans residien al municipi on tenia lloc la sessió, tret de les trobades a la Vall Baixa i Ordal i al Delta, on hi va haver una representació territorial més diversa. Els debats ciutadans es van complementar amb tallers amb xerrades en diferents col·legis professionals i tallers amb grups d'interès. Aquests últims van ser coorganitzats amb el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona i se'n van obtenir 412 aportacions. En conjunt, de les 1.404 aportacions fetes a les trobades presencials, els aspectes més destacats són naturalitzar el territori potenciant els valors de la matriu biofísica, fomentar la mobilitat activa i sostenible, i millorar l'eficiència del metabolisme urbà per tal de minimitzar els impactes ambientals.
En resum, la primera anàlisi de les aportacions recollides, tant per escrit com als espais de participació presencial, mostra que estan en la mateixa línia que els objectius del PDU metropolità envers un model territorial sostenible que garanteixi l'accessibilitat als espais verds, s'articuli a partir d'una estructura policèntrica i afavoreixi la cohesió social a través de l'habitatge, l'espai públic, els equipaments i el transport públic.
Ara, a partir d'aquesta lectura inicial de resultats, el Servei de Redacció del PDU metropolità inicia un procés d'anàlisi en profunditat per valorar totes aquestes aportacions i estudiar-ne la incorporació a la proposta del Pla. Així, el document del PDU metropolità per a l'aprovació inicial serà més ric i precís, i recollirà, fins allà on sigui possible, coneixements, sensibilitats i punts de vista que només la ciutadania i les institucions més properes al territori poden aportar.
