L'articulació i caracterització de la centralitat metropolitana és un dels ingredients més importants en l'urbanisme contemporani. En conglomerats urbans cada vegada més extensos, la discussió sobre els espais centrals i les àrees de centralitat com a nodes d'articulació resulta fonamental pel funcionament i la intel·ligibilitat adequada de les metròpolis.
Àrees de centralitat i innovació

Participació
Elena Castellà Fuste , Josep Maria Carrera Alpuente , Xavier Mariño Bermúdez , Hector Luis Santcovsky Gringberg , Xavier Alarcón Carbó , Jordi Julià Sort , Antoni Terrisse , Mario Jiménez Carmona , Enric Serra del Castillo , Cristina Tomas Centrich , Francesc Magrinyà Torner , Rafael Argelich Gironès , Julian Galindo González , Teresa Navas Ferrer , Montserrat Montalbo Todolí , Cristina Tomas Centrich
- BLOC 1. ÀREES D'INNOVACIÓ I CENTRALITAT
- S00- 13/06/2016 Introducció. Presentació del treball de base i de la classificació segons àmbit d'influència dels indrets centrals de l'AMB. Característiques i localització dels mateixos i revisió d'àrees de nova centralitat.
- Treball de base. Carles Crosas i Mario Jiménez
- S01- 27/06/2016 Significació urbana Les centralitats històriques dels antics nuclis urbans actuen com a contrapunts imprescindibles de les carències d' intersticis metropolitans sense densitat social. Com cal configurar les noves centralitats a partir de condicions funcionals i també a partir d'una imatge urbana reconeixible i memorable, amb projectes sensibles a les potencialitats significatives, que derivin en part de saber entendre les suggestions del lloc i la seva memòria social?
J. Español, T. Navas -
- S03- 11/07/2016 Nodalitat. Moviment i centralitat Els nodes de les xarxes de transport són un element fonamental en la generació de centralitat. S'analitzaran les oportunitats que el conjunt de nous nodes ofereixen a les possibles noves àrees de centralitat metropolitana. Les qüestions són: Hi ha espais d'accessibilitat potencialment alta no suficientment valorats? Hi ha oportunitats d'intensificació d'alguns nodes a través de la intermodalitat?
J. Galindo i Jordi Julià -
- S04- 18/07/2016 Activitat econòmica, centralitat i promoció Quines noves activitats i/o concentració d'aquestes generen centralitat? Quin tipus de centralitat? 22@ vs Parc de l'Alba. Quines són les estratègies de localització de les "noves" activitats i les seves implicacions espacials? Quins els seus requisits, els potencials, les preferències?
M. Barceló i J. Valiente - S05- 05/09/2016 Activitat econòmica, centralitat i creativitat Sabem que les concentracions de població, determinades dinàmiques socials i de morfologia urbana poden influir en fomentar processos innovadors de manera que puguin aparèixer aglomeracions d'activitat que fomentin la innovació. La qüestió clau és: Com i fins quin punt es poden programar les àrees de centralitat i els processos de d'innovació i creativitat?
M. García, M. Pradel i A. Majó - S06- 19/09/2016 Experiències locals Quines oportunitats i conflictes apareixen en un projecte de nova centralitat? Visió estratègica i voluntat municipal davant la previsió d'una nova centralitat. L'experiència de Viladecans, Santa Coloma de Gramanet i Badalona.
Enric Serra, M. Roig i R. Argelich -
- S07- 03/10/2016 Reflexions propositives De les Àrees de Nova Centralitat a les Centralitats Metropolitanes del PDU. L'urbanisme de les xarxes.
F. Magrinyà -
- S08- 10/10/2016 Panorama internacional comparat Selecció de projectes referència en gènesi d'urbanitat – centralitat externs a l'AMB, i revisió comparada dels mateixos.
J. Perea i O.Clos - S09- 24/10/2016 Estratègies de reequilibri
-
- S00- 13/06/2016 Introducció.
Galeria d'imatges
DESCARREGABLES