)

Període d'informació pública de l'Avanç

El període d'informació pública de l'Avanç del PDU metropolità es va iniciar quan el Consell Metropolità va aprovar el document de l'Avanç del Pla el 26 de març del 2019 i es va estendre fins el 31 de gener del 2020. Aquest període va anar acompanyat d'un ampli procés de participació, que es va desenvolupar entre el setembre del 2019 i el gener del 2020.

Resum del procés de participació

Resum del procés de participació

La participació ciutadana ha aconseguit difondre i compartir el contingut del Pla i ha reforçat els canals de comunicació amb el teixit social metropolità. Alhora, i amb l'objectiu de compartir un model territorial i corresponsabilitzar la ciutadania de les polítiques públiques que afecten el funcionament de la metròpolis, el procés de participació també ha resultat ser un canal de vinculació efectiu entre l'AMB com a institució metropolitana i els ciutadans.

A llarg del procés, que s'ha desenvolupat durant 6 mesos, s'han dut terme accions diferenciades i complementàries entre si, intentant oferir un marc propici de participació per a cadascun dels agents amb diferents graus d'implicació, des de la comunicació transparent fins a la participació activa i la col·laboració interinstitucional.

De la metodologia que hem fet servir durant el període d'informació pública per recollir les aportacions i dels resultats que n'hem extret, en parlem a continuació. 
  • METODOLOGIA PARTICIPATIVA
    Durant el període d'informació pública s'han rebut 95 documents de suggeriments i s'han dut a terme 21 sessions participatives, a més de les vuit itineràncies de l'exposició "Metròpolis de ciutats" que acompanyava els debats ciutadans i que ha tingut més de 5.800 visitants. En aquestes sessions hi han assistit, amb diferents graus d'implicació, una vuitantena d'entitats i més d'un miler persones de perfils diversos. En total, s'han rebut 2.677 aportacions.  
  • RESULTATS OBTINGUTS
    De la primera anàlisi de les aportacions recollides, tant per registre com als espais de participació presencial, se'n desprèn que els neguits i expectatives estan alineats amb els objectius del PDU metropolità per un model territorial sostenible que garanteixi l'accessibilitat als espais verds, que s'articuli a partir d'una estructura policèntrica i que afavoreixi la cohesió social a través de l'habitatge, l'espai públic, els equipaments i el transport públic. 
  • Metodologia participativa
    LA LÒGICA DEL PROCÉS DE PARTICIPACIÓ

    Per al període d'informació pública de l'Avanç es van fixar cinc objectius: explicar i difondre de manera comprensible el contingut del Pla, completar la diagnosi compartida feta a l'Avanç del Pla per sumar-hi la visió de la societat civil, posar en valor les qüestions d'interès metropolità, mantenir la implicació activa dels agents institucionals i recollir suggeriments. 

    Els mecanismes de participació escollits per assolir-los es poden agrupar en dos grans blocs. 

    En primer lloc, la recollida de suggeriments a partir dels procediments administratius utilitzats tradicionalment en els processos d'informació pública de qualsevol figura de planejament, és a dir, per escrit i previ registre de la comunicació. 

    En segon lloc, un ampli procés participatiu obert a la ciutadania, que preveia la celebració de nombroses presentacions, tallers i debats ciutadans, dissenyats ad hoc per a diferents públics. Aquest procés participatiu va ser pensat específicament per tal d'implicar-hi una gran diversitat d'agents, i va establir un marc de comunicació activa que donava veu a la ciutadania i ajudava a divulgar els continguts del Pla. 

    I, finalment, també es preveien eines digitals per facilitar la participació a aquelles persones que no podien assistir a les sessions presencials.  

    La utilització combinada dels diferents mecanismes ha permès que el contingut de l'Avanç del Pla arribés a sectors molt diversos de la societat civil i que es recollissin, així, aportacions que es reforcen, es matisen i es complementen entre si, justament a partir de la seva diversitat. 


    Calendari Procés de participació
    • Recollida de suggeriments
      Els suggeriments es podien fer arribar via presencial o digital a través de la web. Es van rebre 95 informes d'extensió, forma i continguts molt diversos. Els gairebé 100 documents es van desglossar en més de 1.273 aportacions, que podeu consultar a l'apartat de resultats. 

      La gran diversitat en el format, temàtica i orientació de totes aquestes aportacions reflecteix la multiplicitat i heterogeneïtat dels remitents: un 45 % de les aportacions extretes prové dels ajuntaments metropolitans, un 38 % d'altres institucions públiques i privades, un 12 % de particulars o del sector privat i un 5 % dels col·legis professionals. 
    • Participació presencial
      El procés participatiu s'estructurava amb la voluntat d'apropar el contingut de l'Avanç del Pla als diferents territoris de l'àrea metropolitana i, alhora, aprofundir en el debat al voltant dels sis eixos temàtics en què s'estructura el Pla.  

      PER ÀMBITS TERRITORIALS
      Àmbits
      Es van identificar cinc àmbits territorials per acollir les sessions de debat ciutadà obertes al públic. En cada àmbit es va fer una sessió en format taller, dues en el cas de Barcelona atès el seu elevat pes poblacional. De cada àmbit, un municipi feia de seu i acollia tant el debat ciutadà com l'exposició itinerant "Metròpolis de ciutats". A més, en el cas de Barcelona es van fer dues sessions específiques amb entitats locals. Aquestes sessions es van coorganitzar amb l'empresa Paisaje Transversal. 

      Tant els debats ciutadans com les sessions amb entitats locals seguien una estructura similar en tres parts: exposició del contingut del PDU metropolità, un espai de treball temàtic en grups reduïts i la presentació dels resultats obtinguts durant la sessió. D'aquesta manera els assistents van poder contrastar, debatre i fer aportacions a les propostes del Pla i van poder sumar, així, la seva visió al relat metropolità de manera activa i igualitària.

      L'assistència total als debats va ser de 387 persones i es van rebre aproximadament 1.000 aportacions. Podeu consultar els resultats a l'apartat de resultats.

      PER ÀMBITS TEMÀTICS
      Temàtiques

      En relació amb les temàtiques transversals, es van preparar debats oberts en col·legis professionals i tallers en format més reduït amb associacions, operadors i grups d'interès, coorganitzats amb l'associació Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB). Els debats es focalitzaven en els reptes que es plantegen a la metròpolis relacionats amb les temàtiques transversals i lligats amb els objectius del Pla. 

      Es van desenvolupar sis sessions, una per cada tema, en els col·legis professionals i cinc en format taller. Mentre que les sessions als col·legis s'estructuraven en una presentació temàtica i un debat obert, les del PEMB s'organitzaven en format taller i grups reduïts, en els quals interactuaven agents provinents de diferents àmbits de treball, el que s'anomena la quàdruple hèlix: centres de recerca i universitats, agents privats, agents públics, i associacions i grups d'interès.

      L'assistència total als debats va ser de 582 persones: 502 als col·legis professionals i 80 als tallers. Es van recollir un total de 412 aportacions als tallers, mentre que els debats als col·legis professionals van derivar en diversos documents de suggeriments. Podeu consultar les aportacions a l'apartat de resultats. 
    • Participació digital
      Paral·lelament, per a les persones que no van poder assistir a les jornades programades, es van facilitar espais digitals amb la informació del que va tenir lloc durant les jornades presencials a través de resums de cada una.

      A més, es va facilitar la participació telemàtica per mitjà d'una enquesta en línia que s'estructurava a partir dels eixos temàtics, per blocs de preguntes independents. Per tenir en compte també la valoració dels àmbits territorials, s'incorporava una pregunta introductòria i una altra de tancament, sobre el municipi de residència i el seu entorn, i els reptes metropolitans que s'hi consideraven vinculats. 

      Es van recollir un total de 247 respostes i se n'ha extret l'anàlisi que podeu consultar a l'apartat de resultats.  
  • Resultats obtinguts
    LES APORTACIONS

    A partir d'una lectura exhaustiva, els documents de suggeriments i els comentaris fets en cada un dels espais de participació s'han desglossat en un total de 2.677 aportacions, per tal d'establir relacions i conclusions comunes en relació amb diferents aspectes. El rigor de la metodologia resulta molt important com a exercici de transparència i devolució, tant per als participants com per incorporar-los al Pla.

    En primer lloc, cada aportació s'ha associat a un tema (#) –com ara habitatge, carril bici o zones verdes– que permet identificar de manera ràpida l'objecte de les aportacions.

    En segon lloc, s'han associat les aportacions als elements territorials concrets que s'identifiquen i s'ha tingut en compte el nombre de vegades que es repeteixen en diferents aportacions, per valorar la recurrència. 

    En tercer lloc, s'han establert relacions amb elements propis del Pla, com els objectius de l'Avanç del Pla, els principals propòsits i elements de proposta, la normativa o altres aspectes com la governança o l'estructura del document de l'Avanç. 

    Finalment, també s'ha tingut en compte fins on pot actuar el PDU davant de cada proposta o reclamació; és a dir, quina incidència poden tenir les demandes. 

    Resultats obtinguts: les aportacions
    • Anàlisi global
      En general, si tenim en compte les 2.600 aportacions recollides, cal destacar les aportacions vinculades als elements i propòsits del Pla

      En primer lloc, moltes les aportacions es poden vincular a les avingudes metropolitanes de l'estructura urbana i social i a la xarxa ferroviària de les infraestructures d'alta capacitat (#millora de les connexions viàries i ferroviàries, gestió del #transport públic, #intermodalitat i unió del #carril bici entre municipis). 

      En segon lloc, hi ha aportacions que es poden vincular a les estratègies de teixits dels assentaments urbans (#habitatge assequible i com es pot preservar i #estratègies en els teixits urbans de millora d'habitabilitat). 

      I, en tercer lloc, n'hi ha de relacionades amb les estratègies d'espai públic dels assentaments urbans (les #zones verdes i els #espais de relació).

      Així doncs, aquest interès reforça novament la necessitat que ja detectava el Pla director de disposar d'un model territorial que articuli les relacions entre municipis i que a la vegada atengui les necessitats d'habitabilitat i de socialització de la població. 

      Si a més establim relacions de totes les aportacions amb els objectius del Pla, en destaquen tres: articular el territori a partir d'una estructura policèntrica, afavorir la cohesió social a través de l'habitatge, l'espai públic, els equipaments i el transport públic, i fomentar la mobilitat activa i sostenible repensant les infraestructures existents.

      Finalment, tant en els suggeriments com en els tallers amb grups d'interès, es va reclamar fortament la necessitat d'una governança clara del Pla, amb la coordinació interadministrativa i sectorial que se'n deriva. En canvi, als debats ciutadans les aportacions en aquest sentit eren en relació amb la millora de la gestió de la mobilitat i la xarxa de serveis. És a dir, preocupacions que, malgrat que no tenen una solució urbanística directa, recullen també la necessitat d'instar les administracions a coordinar i donar coherència a les seves polítiques públiques sectorials.

      El Servei de Redacció del PDU metropolità amb aquest procés d'anàlisi en profunditat per valorar totes les aportacions, estudiarà com s'han de tenir en compte en les propostes del Pla. D'aquesta manera, el document del PDU metropolità per a l'aprovació inicial serà més ric i precís i recollirà, en la mesura que es pugui, coneixements, sensibilitats i punts de vista que només la ciutadania i les institucions més properes al territori poden aportar.

      Als documents descarregables relacionats amb la participació trobareu un document amb resultats i infografies. 

      Anàlisi global
    • Suggeriments
      S'han rebut 95 informes, dels quals s'han extret 1.273 aportacions en total, de les quals quasi la meitat (584) provenen d'ajuntaments metropolitans, un 40 % provenen d'entitats o institucions i la resta corresponen a particulars o empreses. Pel que fa a les temàtiques, cal destacar la preocupació dels ajuntaments metropolitans per la coherència i coordinació amb altres plans territorials i urbanístics, pel que fa al problema de l'accés a l'habitatge i les situacions de vulnerabilitat urbana, i per la incorporació de criteris de sostenibilitat que tinguin en compte el canvi climàtic i els futurs creixements. També cal destacar que un 17 % del total de les aportacions dels suggeriments rebuts fan referència a la normativa.

      El més comentat, coincidint amb l'anàlisi global, és l'estructura urbana i social, tant en relació amb les avingudes metropolitanes (sobretot pel que fa a la #millora de connexions i a la #gestió de la mobilitat, especialment dels nous models, com la mobilitat elèctrica) com també amb la necessitat d'unir les #zones verdes i configurar una estructura verda. També hi trobem moltes referències a l'#habitatge i les seves estratègies de manteniment i construcció (estratègies de teixits) i als #límits de creixement o necessitat de creixement municipal (objectius de creixement municipal) en els assentaments urbans. I, en menor mesura però també destacable respecte al total, s'ha comentat la necessitat d'implantar l'ús d'#energies renovables i de pensar conjuntament les xarxes de serveis i d'infraestructures d'alta capacitat que ha de contenir el Pla.

      Als materials descarregables relacionats amb els suggeriments hi trobareu un document amb infografies dels resultats.

      Remitents
       
    • Debats ciutadans
      Dels llocs on s'han fet les trobades presencials, és important mencionar l'elevada assistència als debats ciutadans, especialment als àmbits territorials del Delta, del Vallès i del Nord, amb una mitjana de 80 persones per sessió. En general, dos terços dels assistents als debats ciutadans residien al municipi on tenia lloc la sessió, tret de les trobades a la Vall Baixa i Ordal i al Delta, on hi va haver una representació territorial més diversa. En total hi van assistir 387 persones, de les quals en vam obtenir més del 70 % de les aportacions. Al voltant d'un 50 % d'aquests participants ho feien a títol individual i un 30 % hi participaven en representació d'alguna entitat.

      Els aspectes més destacats de les aportacions en els espais presencials tenen a veure amb els objectius del Pla per millorar l'eficiència del metabolisme urbà i minimitzar els impactes ambientals. La major part d'aquestes aportacions estan relacionades amb la conservació de #zones agrícoles i la creació d'horts urbans o la millora de #zones verdes urbanes, les accions per naturalitzar el territori potenciant els valors de la matriu biofísica, i en destaca la preocupació per la xarxa de serveis, concretament les pel que fa a les mesures per potenciar les #energies renovables, la separació de la #xarxa d'aigua i la reclamació de respostes als problemes derivats de la #contaminació i el #canvi climàtic. Alhora, en destaca també la preocupació per fomentar una mobilitat activa i sostenible, amb èmfasi en la #millora de les connexions viàries i ferroviàries i diferents propostes de gestió del #transport públic, la #intermodalitat i la necessitat d'unir el #carril bici entre municipis. 

      D'entre els propòsits del PDU metropolità, l'estructura urbana i social i els assentaments urbans han estat els temes més recurrents dels debats ciutadans. 

      Als documents descarregables relacionats amb els debats ciutadans hi ha un informe de les sessions elaborat per l'equip de participació, un document amb els resultats de cadascuna de les sessions realitzades i un document amb infografies dels resultats. 

      Debat ciutadà - Territorial
    • Tallers d'entitats, operadors...
      A les sessions presencials coorganitzades amb el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona hi van assistir 80 persones, amb una mitjana de 15 participants per sessió. El perfil era més tècnic i, en molts casos, estaven vinculades a administracions públiques.

      Els aspectes més destacats de les aportacions tenen a veure amb els objectius del Pla. En primer lloc, trobem l'objectiu de naturalitzar el territori potenciant els valors de la matriu biofísica. La majoria de les aportacions relacionades amb aquest objectiu tracten de la conservació de #zones agrícoles i del manteniment o ampliació de diversitat de verds i la millora de la qualitat de les #zones verdes urbanes. El segon objectiu més destacat és el de millorar l'eficiència del metabolisme urbà i minimitzar els impactes ambientals. D'aquí en destaca la preocupació per la xarxa de serveis, sobretot pel que fa a les mesures en #energies renovables i a la reclamació de resposta als problemes derivats del #canvi climàtic. El tercer objectiu és el d'afavorir la cohesió social, i en destaquen les aportacions en relació amb la demanda d'una solució supramunicipal de l'habitatge.

      En aquest cas, d'entre els propòsits del PDU metropolità, l'estructura urbana i social, les estratègies d'actuació i els assentaments urbans han estat els temes més recurrents.  

      Als documents descarregables relacionats amb les sessions coorganitzades amb el PEMB hi ha un informe elaborat pel gabinet tècnic del PEMB, un document amb els resultats de cadascuna de les sessions i un document amb infografies dels resultats. 

      PEMB
    • Enquestes
      S'han rebut un total de 257 enquestes, i el perfil mitjà de les persones que l'han respost és el d'un home entre 30 i 50 anys, amb feina i resident a Barcelona o als municipis del Llobregat

      Els reptes més remarcats pels enquestats han estat similars als destacats presencialment: accés a l'#habitatge, millora i increment del #transport públic i #intermodalitat, incrementar les #zones verdes dins de les ciutats i respondre al #canvi climàtic i a la #contaminació. Destaca també una forta demanada en relació amb la #governança, concretament en solucionar de manera intermunicipal els problemes urbanístics, d'habitatge, d'espai públic i de mobilitat.

      Quant a la lectura creuada de les respostes pel que fa a l'edat i el sexe, arribem a dues conclusions: d'una banda, la màxima preocupació de les persones entre 18 i 30 anys és abordar la temàtica de l'#habitatge. Aquest fet es relaciona directament amb què l'emancipació es produeixi en una edat cada vegada més tardana. I de l'altra, que les dones tenen alhora una preocupació per temes relacionats amb l'#habitatge i les cures, i en canvi, els homes posen més el focus en les qüestions vinculades a la #mobilitat obligada (per motius de feina). 
  • Materials descarregables