40 anys de planejament urbanístic

Què és el PGM-76

El Pla General Metropolità d'Ordenació Urbana (PGM) és una eina de planejament urbanístic que ordena els usos i les formes sobre el territori metropolità que integrava l'anterior Entitat Municipal Metropolitana de Barcelona i que comprenia un total de 27 municipis. Aprovat per la Comissió Provincial d'Urbanisme de Barcelona el 14 de juliol de 1976, aquesta eina ha servit als poders polítics, als agents econòmics i a la societat civil per modernitzar la metròpolis i el seu complex sistema territorial, i ha permès construir la ciutat que tenim avui en dia, una metròpolis de ciutats de gran rellevància europea.

Gràcies a més de 40 anys i més de 1.200 modificacions del PGM el territori ha experimentat una gran transformació: s'ha duplicat el sòl urbà construït, s'han implantat noves infraestructures i s'han millorat les dotacions i els serveis de molts barris, entre altres qüestions. El PGM ha estat, i encara és, un pla que s'ha concentrat en l'ocupació de nous espais per al creixement urbà i la implantació d'infraestructures i serveis. Ara el PDU haurà d'actuar a la ciutat ja construïda, atenent altres reptes com la renovació urbana, disminuir les desigualtats dels teixits i millorar la biodiversitat del sistema d'espais oberts (que representen més del 52% del territori).

El PGM ha modelat una cultura urbanística que encara que ha aportat molts beneficis per al territori per als seus ciutadans, cal que avui en dia es redefineixi per adequar-lo a les necessitats urbanes, ambientals, socials i econòmiques, com també a les noves demandes tecnològiques. Cal una planificació urbanística que entengui la complexitat dels processos urbans interrelacionats en un ecosistema metropolità i que, per tant, actuï de manera integral, estratègica i transversal. 

Infraestructures:

Les autopistes començades a construir els primers anys setanta s'han completat. Les noves rondes de Barcelona, des de 1992, han capgirat profundament l'ús de la ciutat metropolitana, mentre que variants i grans vies ofereixen connexions inèdites a les diferents ciutats.

Els trens encara són on eren però s'ha obert una variant al Vallès per a les mercaderies i ha arribat l'alta velocitat pendent d'una gran estació. La xarxa de metro s'ha estès a l'àmbit central intentant apaivagar un dèficit enorme.

Mentrestant s'han tornat a introduir els tramvies com a línies d'aportació d'usuaris a la xarxa. Les vies per a bicicletes estan fent present una nova manera de moure's que, a més a més, s'utilitza als espais naturals i en temps d'oci.

Renovada la xarxa del clavegueram i les depuradores, el metabolisme metropolità ha procurat ser una enginyeria fiable amb noves incineradores, estacions de generació d'energia i espais per a gestió de residus.

Grans peces:

Grans construccions i nous districtes metropolitans marquen la metròpolis. El port i l'aeroport han continuat creixent. Els nous polígons industrials van ajudar a millorar molts barris treballadors en les successives grans reconversions del sistema productiu. Noves grans places i noves avingudes articulen espais d'activitats terciàries als municipis.

Teixits:

Al centres urbans, sistemàticament s'han domesticat i urbanitzat carrers i avingudes, s'ha multiplicat l'espai de voreres i ha augmentat l'arbrat. Quan ha calgut, s'han fet falsos túnels per preservar condicions ambientals de barris massa exposats.

Les ciutats han vist créixer nous barris que incorporen parcs i serveis, alhora, que s'han transformat i densificat teixits a les àrees centrals. Els espais verds s'han multiplicat arreu vinculats a àrees d'equipament.

La ciutat central s'ha eixamplat i ha guanyat presència per continuar sent el cor d'aquest organisme immens que batega amb precisió i que es diu Barcelona.

Espais oberts:

S'ha mantingut de manera impecable la gran reserva forestal de Collserola i l'activitat agrícola al delta del Llobregat. Les platges han reviscolat i les lleres del riu, començant pel Besòs, s'han desvetllat i s'han obert a l'ús ciutadà.