Metròpolis de ciutats

Fa dècades que l'evolució dels trenta-sis municipis metropolitans, i el creixement demogràfic i urbà, reforcen els seus vincles funcionals fins a conformar una realitat urbana metropolitana. Tot i que tots els municipis metropolitans tenen una identitat municipal molt diferenciada, comparteixen infraestructures i serveis de mobilitat, equipaments socials, culturals i educatius; reben serveis de xarxes i d'infraestructures compartides, com ara l'energia, el transport públic, l'aigua o la gestió de residus; gaudeixen dels mateixos espais verds i fluvials, de les platges i dels parcs metropolitans, de la serra de Collserola, i es troben immersos en una realitat econòmica, un parc d'habitatges i un mercat de treball d'escala metropolitana.

Metròpolis de ciutats

Els grans reptes del PDU

La diversitat territorial i la complexitat de casuístiques que caracteritzen aquest territori reclama nous enfocaments, eines i instruments de planejament que, quaranta-un anys després de l'aprovació del PGM, permetin assegurar la sostenibilitat ambiental, la competitivitat econòmica i la cohesió social. En definitiva, que permetin millorar la qualitat de vida de les persones i garantir un futur millor per a les pròximes generacions.

En un territori altament consolidat, la mirada del PDU se centra en la renovació dels teixits existents, la transformació d'aquelles àrees que ja són obsoletes, la preservació dels elements naturals, patrimonials o paisatgístics, la integració en el seu entorn de teixits i infraestructures i l'adequació a un futur immediat marcat per dinàmiques tan profundes com les associades al canvi climàtic, la revolució tecnològica o les cada vegada més complexes demandes socials.

"Del caràcter passiu dels espais oberts al seu paper estratègic i vertebrador"

El PDU ha de reconèixer el valor de la biodiversitat del nostre paisatge metropolità mediterrani. Cal, doncs, una reglamentació més dinàmica i activa que ens permeti actuar per millorar la funcionalitat ecològica i apropar els serveis ecosistèmics a les persones.

És per això, que es planteja la infraestructura verda com el principal sistema vertebrador de la metròpolis. Un conjunt d'espais de gran riquesa ambiental que representa més del 52% del territori més tots aquells espais urbans amb potencial per convertir-se en espais verds. Carrers, places, parcs urbans i fins i tot cobertes o façanes poden connectar-nos fins als grans parcs naturals de l'entorn i formar, d'aquesta manera, una xarxa interconnectada d'espais verds que aportaran molts beneficis ambientals i per a la salut de les persones.  


"D'una metròpolis pensada des de l'automòbil, a un transport públic pròxim per a tothom"

Apropar les activitats a les persones representa una de les bases per millorar el funcionament de la metròpolis. Connectar i reconnectar els camins i carrers per poder recórrer el territori a peu o en bicicleta, garantir una accessibilitat més equitativa tot articulant la metròpolis a través d'una xarxa d'espais intermodals, d'accés a diverses modalitats de transport públic, i aconseguint d'aquesta manera una ciutat més amable i confortable per a les persones.

"De la homogeneïtat a la diversitat identitària com a valor per actuar a la ciutat construïda"

Els teixits residencials requereixen una legislació urbanística pensada més per a la regeneració urbana i no tant per a l'ocupació de nous espais pel creixement urbà. Cal saber actuar sobre un territori consolidat i madur, i actuar de manera diferenciada atenent la diversitat dels teixits residencials i posant en valor les preexistències que defineixen la identitat metropolitana a través de 14 tipologies identificades.

Caldrà, doncs, centrar la mirada en la integració dels teixits residencials en tant que participen i es relacionen activament en conjunt del territori. Després, caldrà garantir l'equilibri d'oportunitats i la igualtat en les condicions de qualitat de vida a tot el territori, i definir els criteris essencials per a la regeneració urbana i la rehabilitació arquitectònica, sobretot en àmbits vulnerables com són alguns polígons residencials i urbanitzacions disperses.  

"D'un conjunt de nuclis municipals a una constel·lació de centres de caràcter divers"

La metròpolis és cada cop més extensa, és per això que la discussió sobre els espais centrals i les àrees de centralitat és tan important per a l'urbanisme contemporani. Tradicionalment, han estat espais simbòlics dins l'imaginari col·lectiu, però també són aquells espais on es troben els ciutadans, que concentren activitats i serveis. El PDU planteja una articulació dels teixits urbans a través dels espais centrals que configuri una constel·lació de nodes de centralitat de caràcter divers, relacionats amb els punts d'intermodalitat de la xarxa de transport públic.