L'Àrea Metropolitana de Barcelona està redactant el Pla director urbanístic metropolità (PDUM), en compliment de la Llei 31/2010, del 3 d'agost, que li atorga les competències urbanístiques per establir les principals línies de desenvolupament en matèria urbanística sobre el  territori metropolità, que està format per 36 municipis.

L'aprovació del PDUM donarà pas a la substitució del Pla General Metropolità (PGM), vigent des del 1976, que abasta 27 municipis i que, juntament amb els planejaments generals dels 9 municipis restants, ha permès construir les ciutats que tenim avui en dia. Després de 40 anys i més d'un miler de modificacions del PGM, les necessitats actuals de la societat i el territori demanen enfocar d'una altra manera el planejament urbanístic. Rehabilitar la ciutat ja construïda, atendre la diversitat dels espais oberts i els requeriments mediambientals i posar el focus en les necessitats de les persones són alguns dels principals objectius del PDU metropolità.

La darrera regulació urbanística de Catalunya ha apostat per un model clarament participatiu en el desenvolupament dels plans urbanístics, que prioritza tant la informació sobre els treballs de documentació i anàlisi com la participació activa en les diferents fases del procés. Amb aquest objectiu, l'Avanç del PDUM, que va ser aprovat el 26 de març de 2019, incorpora el programa de participació ciutadana on s'exposa com hem entès la participació des de l'inici de la redacció del Pla, detalla les accions dutes a terme i defineix el marc de col·laboració amb els diferents agents que prendran part en la redacció del Pla en totes les etapes de tramitació.

El PDU metropolità comporta un procés de reflexió global sobre els diferents escenaris i reptes a què s'enfronta la metròpolis que es projecten a mitjà i llarg termini. Aquest procés, alhora, ha de revertir en la millora de la qualitat dels entorns urbans més propers; davant d'una pandèmia com la COVID-19, eines com el PDU metropolità prenen especial rellevància, en tant que propicien el marc on repensar de manera conjunta un model territorial comú i els criteris per aconseguir uns entorns pròxims de qualitat.

Podem dir, doncs, que el Pla se situa a cavall de dues lògiques i dues escales de treball molt diferents, que han condicionat tant la perspectiva amb què s'han definit els objectius i les àrees de treball del Pla en si mateix, com la filosofia amb què s'ha dissenyat el procés de participació que ha acompanyat l'Avanç del Pla.