La metròpolis de Barcelona és una ciutat mediterrània única forjada al llarg dels segles. És una ciutat molt viscuda, amb una gran diversitat de teixits urbans altament consolidats i altres de més dispersos que configuren una metròpolis amb el 48% del sòl urbanitzat amb necessitats de renovació urbana per millorar l'habitabilitat i un 52% de sòl ocupat per espais oberts de gran valor ambiental i social que representen una gran oportunitat per construir una metròpolis més sostenible i saludable.

Entendre la creixent complexitat de la ciutat contemporània és un repte que ens obliga a reconsiderar periòdicament tant els conceptes analitzats com els instruments per abordar els fenòmens territorials que es van revelant en el procés de reflexió.

L'àrea metropolitana de Barcelona no n'és una excepció. Els processos urbans de les darreres dècades n'han transformat radicalment el territori i fan necessari tornar a analitzar amb exhaustivitat els municipis que la conformen, des d'una òptica interdisciplinària i amb eines actuals, per poder planificar-ne el futur amb el màxim encert a través del Pla director urbanístic metropolità (PDUM).
La diversitat territorial i la complexitat de casuístiques que caracteritzen aquest territori reclama nous enfocaments, eines i instruments de planejament que, quaranta-un anys després de l'aprovació del PGM, permetin assegurar la sostenibilitat ambiental, la competitivitat econòmica i la cohesió social. En definitiva, que permetin millorar la qualitat de vida de les persones i garantir un futur millor per a les pròximes generacions.