Es pot convertir la B-20 en una avinguda metropolitana? El nus viari de Montgat és un espai d'especial complexitat: el travessa el corredor ambiental de la riera de la Font i té potencial per ser un intercanviador modal.
Nus B-20 / C-31 / N-2
L'àmbit 1 tracta la C-32 i la B-20 des de Montgat fins al nus de la Trinitat, i també inclou el passeig de Santa Coloma, la rambla de Sant Sebastià, el barri del Fondo i l'avinguda d'Itàlia fins al lateral de la B-20. La C-32/B-20 des de Montgat fins al nus de la Trinitat té una configuració molt diversa en cada un dels trams segons el context territorial que travessa. A la zona més oriental, el territori es caracteritza per la geografia del Maresme, de valls amb rieres i carenes perpendiculars al litoral que s'encontren amb la via segregada, que intercala túnels i passos elevats per garantir la connectivitat del territori. Se'n podrien distingir tres trams: el primer, que està soterrat, permet la continuació dels teixits residencials entre Tiana i Montgat. El segon tram travessa zones urbanes poc denses, i els carrils laterals donen suport a l'accessibilitat. I en el tercer tram, la via té una secció més urbana un cop passat el túnel de Montigalà, amb carrils laterals destinats exclusivament a la mobilitat de vehicles privats, i acaba en la complexitat del nus de la Trinitat.
El lloc de trobada entre la C-32/B-20, la C-31 i l'N-2 és el nus seleccionat on els participants han desenvolupat els conceptes que es plantejaven per a l'àmbit. Actualment aquest nus viari no té cap altra funció que distribuir els fluxos dels vehicles privats. Però és un punt d'especial transcendència per la potencial funció reguladora del trànsit d'accés al nucli central de l'àrea metropolitana.
El lloc de trobada entre la C-32/B-20, la C-31 i l'N-2 és el nus seleccionat on els participants han desenvolupat els conceptes que es plantejaven per a l'àmbit. Actualment aquest nus viari no té cap altra funció que distribuir els fluxos dels vehicles privats. Però és un punt d'especial transcendència per la potencial funció reguladora del trànsit d'accés al nucli central de l'àrea metropolitana.
Matriu activa
Equip: Batlleiroig
La continuïtat de la infraestructura verda i de l'espai públic són les protagonistes del projecte. Es proposa aprofitar les infraestructures existents, que són continuïtats molt apreciades, per dotar la metròpolis d'una veritable matriu activa que esdevingui la llavor de la metròpolis del segle XXI; una metròpolis verda i compromesa amb el medi ambient i amb les persones.
D'una banda, es reforça la riera d'en Font com a eix connector i vertebrador de l'accessibilitat per a vianants i bicicletes, i de l'altra, es plantegen tres centres urbans amb nous usos i espais intermodals de transport públic. En un d'aquests espais es proposa un aparcament d'intercanvi que, alhora, dona continuïtat als teixits urbans per sobre de les infraestructures.
Aquest espai públic de nova centralitat i alta complexitat urbana connecta diferents itineraris per a vianants, altres espais urbans de centralitat i diversos parcs urbans, com el parc del Tramvia o el parc de la Riera d'en Font, i reforça, així, l'estructura urbana entre Montgat i Tiana. El jurat destaca aquesta proposta perquè integra les infraestructures existents amb l'entorn urbà i natural.
Entre Mar i muntanya
Equip: West 8 + Estudi Ramon Folch + CENIT - Centre d'Innovació del Transport (Grup de Recerca de CIMNE-UPC)
Recuperar l'estructura originària de les rieres i els camins del Maresme per connectar el territori entre el mar i la muntanya. D'aquesta manera, s'aposta per curar les ferides del territori i recobrar les vies històriques que l'estructuraven a través de les valls. Per superar la barrera que provoca la infraestructura viària, es proposa una nova centralitat superposada a la C-32, que acull nous usos: un aparcament d'intercanvi (park & ride) per a 1.600 cotxes, equipaments i usos comercials a la façana més urbana. L'estació de Rodalies existent es reubica per afavorir la connexió a peu des del nou centre urbà.
D'altra banda, gràcies al desplaçament de l'estació és possible la restauració ecològica de la riera d'en Font, que es consolida i forma un veritable corredor verd que reforça la connectivitat ecològica i social amb el parc del Tramvia. D'aquesta manera, es crea un recorregut patrimonial que enllaça diferents punts d'interès paisatgístic del Maresme.
El jurat ha valorat positivament l'aposta per crear un únic element de centralitat i intercanviador al costat del turó de Montgat.
Entre dos aigües
Equip: Eduardo Rodríguez Villaescusa (ERV arquitectes associats) + Ourania Chamilaki + Víctor Díaz-Asensio García.
Els corredors naturals s'integren en els teixits urbans i es potencia el cicle de l'aigua. Es naturalitza el paisatge dins de la ciutat amb corredors verds que integren les rieres i els camins per a la mobilitat activa, i se'n potencia el paper com a connectors socials i ecològics.
La proposta considera la B-20 com un ecotò artificial que enllaça els ecosistemes i es converteix en una via resilient que connecta el teixit social amb les dinàmiques del territori i relaciona la ciutat i el paisatge natural. Es proposa que sigui una via amb nous usos, un eix verd i cívic format per cruïlles amb nodes d'intercanvi entre diferents tipus de mobilitat. Aquesta avinguda metropolitana també és l'accés als carrers locals que creuen la C-31 fins a arribar al front litoral. La nova centralitat se situa en un lloc estratègic on s'incorporen diversos usos als teixits urbans, i s'hi implanta un espai productor d'energia i de gestió de residus, alhora que es reforcen la circularitat de les xarxes i els serveis urbans propers.
El punt fort d'aquesta proposta és la visió ambiental a escala territorial i la coherència de l'emplaçament de l'intercanviador de mobilitat.
Via Maresme
Equip: Bruno Remoué & Associats
La ronda del Maresme, l'avinguda del Mar i el front marítim: tres eixos estructuradors. Es planteja que la C-32 i la B-20 es converteixin en un corredor metropolità, que gràcies al tractament dels marges per millorar-ne la integració urbana i el bus de trànsit ràpid (BRT) es transformi en la ronda del Maresme. La C-31, l'avinguda del Mar, es tracta com una avinguda metropolitana que integra el tramvia i el carril bici interurbà, alhora que limita la velocitat. Finalment, al passeig marítim se soterra el ferrocarril per incorporar-hi un tramvia, i l'antiga N-2 es pacifica per convertir-se en un carrer metropolità. Es proposa un espai intermodal estratègic, amb un edifici intercanviador amb prou densitat urbana per aglutinar diversos usos i serveis de transport; un edifici icònic que destaca per sobre l'entorn i actua com a porta d'entrada a la xarxa metropolitana de transport públic.
El jurat valora positivament l'aposta del soterrament del tren per transformar el passeig marítim amb un tramvia i convertir el turó de Montgat en el centre de gravetat de la proposta.
Hub & Down
Equip: Juurlink en Geluk + Fiol Arquitectes + Jeroen de Vries + Raadhuis Advies
Noves centralitats interconnecten els punts d'accés metropolitans amb els barris. Aquesta proposta basa l'estratègia en un sistema de set punts d'intercanvi distribuïts pel territori, un dels quals és el Mobility Hub, una centralitat necessària per reduir el vehicle privat. L'estratègia de mobilitat es complementa amb actuacions de regeneració urbana i nous desenvolupaments urbans. La ciutat creix, doncs, en les interseccions metropolitanes, a través de centralitats amb més densitat urbana, seguint dues estratègies: la primera, intensificar els teixits urbans al voltant de les parades de bus de trànsit ràpid (BRT) i potenciar la urbanitat a través de nous usos a les plantes baixes. La segona, potenciar les façanes dels espais oberts i integrar-les amb el paisatge dels corredors verds.
Les barreres que provoquen les infraestructures viàries es resolen amb arquitectures que prolonguen els teixits urbans per sobre de les vies segregades, i alhora tenen una funció de dipòsit d'aigües pluvials per potenciar el cicle integral de l'aigua. Les avingudes metropolitanes funcionen també com a franges de filtració i potencien la mobilitat activa.
Es valora l'esforç d'integració urbana de les vies existents, una aposta contundent que es repeteix en dos punts del territori.