OBERTURA

9.30 h Recepció i benvinguda activa

PRIMERA PART. INFORMACIÓ

10.00 h Benvinguda i introducció: "Què és el PDU metropolità? En quin moment ens trobem (Avanç del Pla)?", a càrrec de Xavier Mariño, cap del Servei de Redacció del Pla Director de l'AMB

10.15 h Presentació de la jornada: "El desenvolupament social i econòmic", a càrrec del Ramon Sisó, arquitecte, i de Joan López, geòleg, de l'equip de redacció del PDU

10.45 h Explicació del desenvolupament de la sessió, a càrrec de l'equip del PEMB

10.50 h Quin grau de coneixement tinc del PDU?

SEGONA PART. TREBALL EN GRUPS HETEROGENIS ALEATORIS

11.00 h Primera dinàmica sobre tendències globals i locals del sector

• Treball en grup: 30 minuts
• Posada en comú - dinàmica museu: 10 minuts

DESCANS

11.40 h Pausa-cafè

TERCERA PART. TREBALL EN GRUPS HOMOGENIS DETERMINATS

12.00 h Segona dinàmica sobre les necessitats concretes i les oportunitats i incerteses al PDU

• Treball en grup: 30 minuts
• Posada en comú: 20-30 minuts

CLAUSURA

13.00 h Tancament, propers passos i agraïments. Espai per al torn obert de paraules, a càrrec de l'equip del PEMB i del PDU metropolità

13.10 h Finalització

La Torre d'en Gorgs de Barberà del Vallès ha estat l'escenari de la tercera sessió que coorganitza el PEMB juntament amb l'oficina del PDU metropolità en el marc del procés participatiu de l'Avanç del PDU metropolità, l'instrument que ha d'ordenar el territori metropolità les properes dècades. La temàtica en aquesta ocasió ha estat el desenvolupament social i econòmic.

Com és habitual en totes les jornades, el cap del Servei de Redacció del Pla Director, Xavier Mariño, ha fet una radiografia del moment en què es troba l'Avanç del PDU metropolità. Ha destacat la consolidació i la complexitat de l'àrea metropolitana de Barcelona: "Aquest Pla és per avançar i fer front als reptes mundials que ens afecten directament a escala local, com el canvi climàtic o la disrupció tecnològica, però per avançar també en l'economia i les noves demandes de la societat", ha assenyalat.

Joan López, de l'equip de redacció de l'oficina del PDU, s'ha centrat en la part social i econòmica del Pla, en l'evolució de la població i del desenvolupament del sòl del territori en els darrers 70 anys, i ha destacat la relació existent entre la població i la construcció d'habitatge (oferta i demanda) i l'ocupació, així com la concentració dels llocs de treball. Ha exposat la necessitat de remodelar els espais d'activitat econòmica perquè hi ha una tendència de transformació a l'àrea metropolitana que contrasta amb el planejament urbanístic: "Ja sabem que els temps del planejament són molt més lents. Per tant, hem de partir d'unes tendències futures, considerar-les i plasmar-les al Pla".

El seu company Ramon Sisò ha seguit l'explicació posant el focus en les dues grans infraestructures de l'àrea: el port i l'aeroport. Ha fet especial èmfasi en la necessitat de tenir en compte el context ambiental de la ciutat aeroportuària així com les reserves naturals del voltant i les conseqüències per al medi ambient del desenvolupament de la seva activitat. "L'aeroport té capacitat per créixer?", ha preguntat als participants.

La connectivitat i l'accessibilitat, l'activitat als continus urbans, la millora de les dotacions com ara les xarxes energètiques i la infraestructura verda, entre altres, són temes que també s'han posat damunt la taula.

Després de la presentació, una tretzena de persones de diferents sectors i activitats —l'anomenada quàdruple hèlix— s'han aplegat per treballar de manera participativa en dues dinàmiques: la primera per detectar les tendències locals i globals del sector, i la segona centrada en les necessitats, oportunitats i incerteses que presenta el Pla metropolità en aquest moment del seu desenvolupament. Els grups de treball s'han conformat amb participants de centres de recerca com l'IERMB i el CityLab Cornellà; administracions públiques com la Generalitat de Catalunya, l'OTEDE de la Diputació de Barcelona, l'Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa; entitats privades com AEBALL (Associació Empresarial de l'Hospitalet i el Baix Llobregat), Parc de l'Alba i l'Associació de Promotors i Constructors d'Edificis de Catalunya; i sindicats com CCOO.

Les tendències globals detectades han estat molt diverses i van des de la transició ecològica, la governança metropolitana, la transformació dels llocs de treball, l'accés a l'habitatge i les diferents maneres d'habitar, com ara l'habitatge cooperatiu, fins a l'economia circular, la mirada de gènere transversal, la necessària flexibilitat dels espais, la desindustrialització o la desertificació dels barris, entre moltes altres.

Pel que fa a oportunitats i incerteses, els participants han detectat la necessitat que el PDU metropolità treballi de manera coordinada amb el Pla director d'infraestructures (PDI) i el Pla sectorial d'habitatge; que estableixi models comercials lligats als desplaçament de les mercaderies; que eviti models econòmics com el de Google, és a dir, models que no generen relació amb l'entorn; i que es recuperi el model d'activitat econòmica de barri. També han reclamat que s'adapti l'habitatge a les necessitats de les persones, amb models cooperatius i de cura integrats, i han subratllat que la rehabilitació de l'habitatge no és l'única solució al problema d'accés, ja que el 80 % del parc és privat.

El proper 19 de novembre, Sant Adrià de Besòs acollirà la quarta sessió, que abastarà la cohesió social i l'habitatge, i el cicle es tancarà a l'Hospitalet de Llobregat, el 12 de desembre, amb el taller dedicat a la mobilitat.

• L'Avanç de butxaca
• Fullet explicatiu general
• Fullet explicatiu temàtic
• Glossari
• Presentació "El contingut de l'Avanç del PDU"
• Presentació "La cohesió social i l'habitatge" (29-10-19)