Com ha de ser la porta Gran Via – Besòs de la metròpolis? Es pot aconseguir una via cívica i activa? El replantejament dels enllaços, la relació entre els teixits urbans contigus i l'accés al parc del Besòs són els reptes més rellevants per transformar aquest àmbit.
Nus B-10 / Gran Via
L'àmbit 2 inclou la B-10 (ronda Litoral) des de la desembocadura del riu Besòs fins al passeig de Santa Coloma, amb la màxima complexitat localitzada al nus de la B-10 amb la Gran Via. En aquest punt hi coexisteixen una gran quantitat d'infraestructures de mobilitat (viàries, ferroviàries i el tramvia), que amb el temps han aïllat el riu de l'entorn urbà. La mobilitat activa en sentit transversal està condicionada per l'obstacle que representa haver de superar la ronda Litoral i el riu Besòs. Per aquest motiu, les interseccions es consideren punts estratègics per a relacions metropolitanes. Per ara, tanmateix, els diferents teixits residencials a banda i banda del riu (els barris de la Catalana, la Mina i el Bon Pastor al marge dret, i el front residencial de Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs al marge esquerre) tenen dificultats a l'hora d'establir relacions entre si i amb el riu Besòs. Altres teixits industrials i productius, com el polígon de la Verneda, també es troben expectants, pendents de la transformació que suposarà el projecte de l'estació i l'eix verd de la Sagrera.
Una de set
Equip: JPAM, AUDING INTRAESA, ANNA ZAHONERO
Set noves cruïlles a la ronda Litoral configuren nous centres urbans que entrellacen els municipis. Aquestes cruïlles estratègiques són espais públics d'alta accessibilitat que, per sobre de la B-10, connecten Barcelona, Badalona, Santa Coloma i l'espai fluvial del Besòs. Es proposa desdoblar la ronda Litoral amb una avinguda metropolitana per superar la segregació, articular la mobilitat pública i privada i potenciar la connectivitat de la xarxa viària i de transport públic. Les cruïlles de la ronda on coincideixen els eixos urbans, els eixos metropolitans i la majoria de punts d'accés són espais que donen continuïtat als teixits urbans i potencien la centralitat urbana supramunicipal.
De les set cruïlles, destaca la de l'encreuament de la Gran Via amb la B-10, que es desdibuixa generant dos passeigs laterals amb transport públic i una gran plaça metropolitana amb una estació intermodal (rodalies, bus de trànsit ràpid (BRT), autobusos urbans i aparcament).
Es valora molt positivament el gran espai de plaça central a la Gran Via i l'esforç per connectar les dues ribes del riu: una proposta clara i alhora equilibrada entre la infraestructura verda, la infraestructura viària i els teixits urbans.
N2 Ride&Park
Equip: Joan Solà Font + Carles Crosas Armengol (UPC) + Jordi Julià Sort - TRN TÁRYET
Porta Central del Parc-Besòs: una centralitat metropolitana i un espai de biodiversitat. L'estratègia al sistema del Besòs es basa en la transformació d'un sector construït a l'esquena del riu en un centre urbà que acull nous usos i es relaciona amb estacions i amb una potent estructura d'autobusos a la B-10. Es reparen les discontinuïtats dels carrers tallats per les grans infraestructures i el riu, alhora que es mantenen els enllaços viaris principals i s'obre una nova accessibilitat a doble escala: les estacions de tren, el tramvia i el bus de trànsit ràpid (BRT), d'una banda, i els carrers entre els barris, de l'altra.
L'ordenació urbanística proposa l'ampliació de l'espai fluvial a través de dos grans parcs. En la intersecció de la Gran Via amb les vies ferroviàries i la prolongació de la Via Trajana es proposa una plataforma multiconnectora; una sèrie d'edificis en alçada d'usos múltiples situats a prop de la nova estació, que fa de frontissa entre el nivell superior de la ciutat i un dels parcs.
El jurat valora molt positivament el reciclatge de les infraestructures existents per construir un final de ciutat i per crear un parc com a ampliació de l'espai del riu Besòs, i sobretot la relació que s'estableix a través d'aquest nou "balcó".
El cor del Besòs
Equip: Alonso Hernández & Asociados Arquitectura SL (AH asociados) + Edit AS + V.S. Ingenieria Y Urbanismo SL
Els elements existents es reinventen per construir una nova identitat arrelada al territori. El nus viari se simplifica per donar continuïtat als intersticis amb el riu Besòs. Es crea un nou viaducte per a la circulació motoritzada de la Gran Via i es proposa la reutilització dels dos marges existents per a la creació de dos parcs lineals. Es proposa un edifici lineal sobre la via de Rodalies, des de la rambla Guipúscoa fins al Parc Fluvial del Besòs i el barri de la Mina. Aquesta nova infraestructura es configura com el balcó lineal de l'estació, que articula els espais lliures de l'entorn gràcies a la permeabilitat al nivell del terra.
L'ordenació urbanística integra nous volums i programes entre els polígons residencials i els espais lliures. A més, es perllonga l'estructura del polígon de la Verneda per connectar-lo amb el parc, buscant sinergies amb el teixit industrial i logístic de l'entorn.
El jurat considera interessants les relacions que s'estableixen entre la ciutat, la nova estació i el parc. També es valoren positivament les connexions per a la mobilitat activa amb la banda dreta del riu, que aprofiten els traçats de les infraestructures existents.
Parc cruïlla metropolitana del Besòs
Equip: MAYORGA+FONTANA ARQUITECTOS (Miguel Mayorga / Maria Pia Fontana) + PLANO ARQUITECTOS (Mateo Trujillo / Andrés Gómez / Luis Felipe Gómez) + INTELLIGENT MOBILITY (Xavier Abadía) + Teresa Navas Ferrer + Gemma Salvador Obiols + Asesoría: Manuel Herce Vallejo
Una nova cruïlla multifuncional recicla les infraestructures viàries i vertebra la infraestructura verda. Es proposa un parc de parcs amb un programa mixt: esportiu, cultural, d'oci i lleure, però també residencial i de barri, al voltant d'una nova centralitat tova, urbana i local. Els equipaments urbans de ribera s'integren a mode de fites en el paisatge fluvial per dotar d'identitat l'espai central del parc.
Els nus es transforma per reforçar la centralitat a escala urbana, alhora que manté la funcionalitat metropolitana. Aprofitant els espais intersticials i els buits de l'entorn urbà, es genera un nou accés al Parc Fluvial del Besòs en forma de meandre als marges del riu.
El jurat valora positivament el fet d'alliberar al màxim possible l'espai del voltant del nus i d'incorporar-hi un programa d'equipaments. El més destacat de la proposta és que un dels marges existents de la Gran Via es transforma en un potent connector per a vianants i bicicletes.
El Delta. Un nou paisatge urbà
Equip: BAU-B.ARQUITECTURA I URBANISME SLP
La infraestructura verda i blava reforça la identitat dels teixits urbans. Es proposa allargar alguns eixos de mobilitat activa per cosir els dos costats del riu i donar accés al parc, reforçant les vistes del paisatge fluvial i litoral. Per tal d'aproximar la ciutat al riu, en els punts on hi ha desnivell entre la ciutat i la ronda Litoral es proposen plataformes superposades a les infraestructures, amb espais per a nous equipaments per al barri o espais enjardinats que fan de transició entre la ciutat i el parc fluvial i configuren la façana del marge dret del riu.
La proposta inclou el soterrament i la recuperació de la via de tren de la línia de Rodalies R3 des de la Sagrera fins a l'avinguda de Manuel Fernández Márquez. Aquesta operació, combinada amb la simplificació del nus viari, permet connectar els teixits urbans actualment segregats, incorporar-hi nous usos i reconfigurar els límits de les grans peces urbanes existents.
El jurat valora l'esforç de la proposta per racionalitzar i simplificar el nus i crear una extensió acotada de la trama urbana.