Nus Baricentro. AP-7 / C-58 / N-150

El nus del Baricentro es planteja com l'oportunitat d'enfortir les relacions metropolitanes. Es proposa una estratègia a diferents escales que vol transformar l'N-150 en una avinguda metropolitana de caràcter cívic, que connecti els municipis i millori l'accessibilitat als espais naturals de l'entorn. La plaça que es genera a l'N-150 és un element que aporta urbanitat i trenca la linealitat de la via interurbana.
La proposta també incorpora la intensificació dels usos comercials existents a l'entorn del nus i inclou un programa recreatiu inspirat en Coney Island o el Tibidabo. Aquest plantejament és compatible amb els usos existents, i alhora proposa nous usos i activitats a l'espai del nus i permet densificar l'entorn de l'estació ferroviària.      El barri de l'Estació km 0 aporta continuïtat urbana i proposa usos mixtos. Complementàriament, s'incideix en el metabolisme urbà, ja que s'aprofiten els espais verds entre infraestructures per generar energies renovables; espais que s'autogestionen de manera sostenible gràcies a la ramaderia.
El jurat valora molt positivament la proposta de crear una nova urbanitat per transformar una intersecció en una cruïlla metropolitana multifuncional amb un programa innovador: un parc de l'energia i recreatiu.  

La infraestructura verda és l'element que ha de servir per connectar el territori. A partir d'una estratègia ambiental dirigida a la restauració i millora dels ecosistemes, la proposta preveu la racionalització de les infraestructures de mobilitat existents, la millora de la connectivitat ecològica, l'increment de la mobilitat activa i el transport públic, i la connexió transversal entre nuclis existents.     
L'espai entre rius recupera el seu valor ambiental gràcies al reconeixement dels hàbitats potencials per millorar-ne la biodiversitat, la funció ecològica i la valorització dels serveis ecosistèmics.

El centre comercial del Baricentro es transforma amb la intenció de superar el prototip paradigmàtic de gran superfície de vendes al costat de l'autopista. S'allibera l'espai que ocupa actualment l'aparcament per relacionar els usos amb l'entorn natural. Es proposa, doncs, un centre multifuncional més obert i permeable que connecta el parc amb els teixits urbans.

La idea principal que ha valorat el jurat és la distinció d'usos de mobilitat que es proposa en els dos ramals existents de l'N-150. Un ramal es dedica a la mobilitat motoritzada i l'altre a la mobilitat activa.      

Gràcies a una "vareta màgica", les infraestructures es transformen per obtenir beneficis màxims amb recursos mínims. Es proposen tres operacions que aprofiten les preexistències per regenerar el territori: una xarxa d'ecocorredors que relaciona les intermodalitats i reinterpreta les infraestructures com a recurs ecològic, una "superesponja" que permet la porositat del sòl i dels teixits urbans, i un "supernus" que millora la resiliència del paisatge. Es prioritza la xarxa d'ecocorredors fonamentada en solucions basades en la natura per potenciar el cicle natural de l'aigua i millorar la resiliència del territori.
Una nova infraestructura elevada, anomenada "vareta màgica", connecta les diferents activitats i forma una drecera de mobilitat activa entre els dos espais fluvials. Aquest nou eix funciona com a connector d'un territori actualment fragmentat i forma un gran balcó al paisatge entre rius.
El jurat valora positivament aquest element, que permet la connectivitat transversal i la connectivitat ecològica per la part de sota.   

Una anella verda pot ser la solució per potenciar la connectivitat intermunicipal. Es proposa la construcció progressiva d'una nova centralitat metropolitana distribuïda i connectada per l'anella verda intermunicipal, que crea un paisatge urbà naturalitzat al voltant del nus. El paisatge és el motor de reconversió del nus viari: reorganitza les connexions viàries existents i en crea de noves per a vianants i bicicletes, per tal de connectar els assentaments proposats, l'estació intermodal i els espais oberts. Es proposa un espai verd central amb una xarxa de camins intermunicipals que afavoreixen la mobilitat activa entre municipis i l'accés als espais oberts.    
El nus viari es complementa amb quatre sectors urbanístics independents:  l'entorn de l'N-150 sud com a porta d'entrada a Ripollet i Cerdanyola del Vallès,  un sector que planteja la integració urbana i un nou programa funcional per al Baricentro, el sector Rivière i la Clota de regeneració urbana i integració paisatgística i, finalment, l'entorn de l'N-150 nord, com a nova porta d'entrada a Barberà del Vallès.
El jurat valora molt positivament la versatilitat de la proposta, ja que  planteja nous recorreguts de mobilitat activa i crea una centralitat que entrellaça els teixits al voltant del nus, així com un gran espai verd central.        

Un bosc regenera l'interior del nus del Baricentro. El bosc del Baricentro, de més de 350 hectàrees, allotja una nova centralitat amb un intercanviador de mobilitat i uns teixits urbans que es basen en l'urbanisme regeneratiu, i també té en compte els ecosistemes naturals. L'estratègia del bosc, anomenada Pla #28, basa la transformació en la regeneració dels ecosistemes; prioritza el medi ambient i la salut de les persones com a nou paradigma d'urbanisme biològic i ecològic.

Es proposa una xarxa de camins dedicada a la mobilitat activa amb una geometria basada en el diagrama de Voronoi, que trenca l'ortogonalitat de les ciutats pensades des de la mobilitat del trànsit rodat i planteja una xarxa orgànica que maximitza les relacions ecològiques dels ecosistemes, el cicle de l'aigua i les lleis de la natura. 

El relat sobre l'urbanisme regeneratiu i l'aposta d'introduir activitat i intensitat dins el nus han estat ben valorats pel jurat.