Vallès - Metròpolis Barcelona - Metròpolis Barcelona

Jornada Debats ciutadans a l'àmbit del Vallès

La sessió s'estructurarà en tres apartats diferenciats: l'exposició del contingut del PDU, un espai de treball temàtic en grups reduïts i la presentació dels resultats obtinguts als diferents espais de treball. La convocatòria va dirigida a la ciutadania dels municipis d'aquest àmbit territorial: Badia del Vallès, Barberà del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Montcada i Reixac, Ripollet i Sant Cugat del Vallès.

Tipus: Debats ciutadans
Data: 29 d'octubre de 2019
Lloc: Ca n'Altimira, avinguda de la Primavera, 2
Municipi: Cerdanyola del Vallès
Àmbit: Vallès
Coordinació i gestió: AMB (Equip PDU, Oficina Tècnica de Gerència) i Paisaje transversal
Dinamitzadors: Nusos Cooperativa i Mikel Pau Casado
Comunicació i enregistrament: La Creativa
Il·lustracions: Banda Bisagra

El procés de participació ciutadana de l'Avanç del Pla director urbanístic metropolità de l'Àrea Metropolitana de Barcelona preveu diferents activitats obertes a la ciutadania, tant digitals com presencials, amb l'objectiu de fer-ne difusió i recollir-ne percepcions i propostes.

Programa
18.50 h Arribada de les autoritats i els assistents.
19.00 h Benvinguda a càrrec de Carles Cordón, alcalde de l'Ajuntament de Cerdanyola del Vallès.
19.10 h Intervenció a càrrec de Jordi Sánchez, vicepresident de l'Àrea de Desenvolupament de Polítiques Urbanístiques.
19.20 h Visita guiada a l'exposició "Metròpolis de ciutats, repensar l'urbanisme metropolità" a càrrec dels comissaris de l'exposició.
19.30 h Presentació de la sessió a càrrec de Josep M. Carreras, director de l'Àrea de Desenvolupament de Polítiques Urbanístiques de l'AMB.
19.40 h Presentació del PDU a càrrec de Xavier Mariño, cap del Servei de Redacció del Pla Director.
20.00 h Taller per taules temàtiques amb la presència de tècnics de l'equip redactor del PDU metropolità i tècnics municipals. Les taules se centraran en els següents temes: infraestructura verda, cohesió social i habitatge, mobilitat, cicle de matèria i energia, desenvolupament econòmic i social.
21.00 h Presentació de les conclusions de les taules i sessió plenària.
21.20 h Tancament a càrrec d'un representant de l'AMB.
Relat
Després de recórrer els àmbits de la Vall Baixa i Ordal i del Delta del Llobregat i Continu Urbà, l'Avanç del Pla director urbanístic arriba el 29 d'octubre a l'àmbit del Vallès amb l'exposició "Metròpolis de ciutats" i el debat ciutadà. Desembarca concretament a Cerdanyola del Vallès i amb la participació dels municipis de Badia del Vallès, Barberà del Vallès, Montcada i Reixac, Ripollet i Sant Cugat del Vallès.

L'ordenació del territori afecta la nostra vida quotidiana: en la mobilitat, en l'accés a l'habitatge, en els instruments per combatre el canvi climàtic o en el desenvolupament social i econòmic. Per primera vegada aquest àmbit de planejament urbanístic s'obre a la participació ciutadana amb la finalitat de compartir i recollir les diferents visions del territori.

A Cerdanyola del Vallès, Ca n'Altimira és l'espai que acull l'exposició i on es va celebrar el debat ciutadà el passat 29 d'octubre. Aquest equipament, originàriament era una masia del s. XVI, reconstruïda amb estil neoclàssic al s. XIX, que havia acollit l'antiga biblioteca municipal. Actualment, l'Ajuntament de Cerdanyola treballa en els nous usos de l'espai.

La jornada va començar amb la inauguració de l'exposició "Metròpolis de ciutats", a càrrec de Carles Cordón, alcalde de l'Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, i de Jordi Sánchez, vicepresident de l'Àrea de Desenvolupament de Polítiques Urbanístiques. L'exposició romandrà oberta en aquest equipament durant quinze dies i també es podran sol·licitar visites guiades.

Després de la inauguració es va donar pas a la jornada de participació, amb una assistència de 70 persones, el 23 % dones i el 77 % homes, residents en diferents municipis del Vallès que formen part de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.

Josep M. Carreras, director de l'Àrea de Desenvolupament de Polítiques Urbanístiques de l'AMB, va presentar la sessió en el marc del procés de participació de l'Avanç del PDU. A continuació, Xavier Mariño, cap del Servei de Redacció del PDU, va explicar els principals continguts del Pla, i va destacar principalment la voluntat de treballar des del planejament per a un desenvolupament sostenible i cohesionador tenint en compte les capacitats del mateix territori.

Un cop feta la presentació, les taules temàtiques van treballar al voltant dels cinc eixos previstos per al conjunt dels debats ciutadans: infraestructura verda, cohesió social i habitatge, mobilitat, desenvolupament econòmic i social, i cicle de matèria i energia. Els participants van poder triar la matèria en què volien participar.

La dinàmica desenvolupada, i que és comuna a tots els debats ciutadans, va consistir en una explicació prèvia de la temàtica per part del personal tècnic de l'AMB i el debat entre els participants a partir de tres elements: acords, què cal revisar i propostes. Cada taula també va comptar amb la participació de tècnics municipals del territori metropolità del Vallès i personal que facilitava i moderava el debat.

Després del treball per taules va tenir lloc la sessió plenària, en la qual es van presentar les principals idees força de cada grup. Va tancar la jornada Josep M. Carreras amb l'agraïment als assistents i el compromís per part de l'AMB de recollir les visions i propostes realitzades en aquest procés participatiu de cara a les properes fases del PDU:

Què s'ha dit en cada taula temàtica? Aquí se'n recullen les principals idees força:
- Taula d'infraestructura verda
  
  La defensa de la infraestructura blava i el manteniment de la seva funcionalitat, el mosaic agroforestal, la qualitat dels espais verds urbans i els connectors interurbans com a vies verdes, han caracteritzat el debat de la taula temàtica.
  
  La preocupació per les zones degradades o en risc del territori ha portat a proposar una millora de la regulació i la regeneració. Són els casos d'abocadors no controlats o en actiu, rieres, fonts i zones d'infiltració d'aigua dels aqüífers.
  
  Els horts urbans també ha estat motiu de reflexió, com un element més de la xarxa d'infraestructura verda amb beneficis socials i ambientals. En aquest sentit, es proposa millorar la regulació i l'ordenació en coherència amb el planejament de la xarxa d'infraestructura verda del PDU metropolità. Seguint amb el mosaic agroforestal, es demana el manteniment de les zones agrícoles, especialment de les que encara estan qualificades com a sòl urbanitzable, per tal d'assegurar aquest mosaic i promoure la creació de nous espais agrícoles.
  
  Un altre suggeriment ha estat promoure les zones de baixes emissions en les vies de comunicació, tenint en compte tot el territori metropolità en conjunt i d'acord amb els principis de sostenibilitat del PDU metropolità.
- Taula de cohesió social
  
  L'habitatge ha copsat bona part del debat de la taula temàtica de cohesió social. Garantir l'accés a un habitatge digne és el paraigua que engloba les diferents propostes: incrementar el sòl públic destinat a habitatge, assegurar el 30 % d'habitatge de protecció oficial en els nous desenvolupaments residencials, promoure nous règims de tinença com la cessió d'ús dels habitatges en desús a les administracions per destinar-los a lloguer social o facilitar la promoció privada que prioritzi l'oferta i la reducció dels preus.
  
  La rehabilitació, l'accessibilitat i l'eficiència energètica, en definitiva, la millora de l'habitabilitat del parc d'habitatges, ha estat el següent bloc que s'ha treballat. En aquesta línia es proposa recuperar instruments i estratègies d'intervenció urbana que siguin integrals i comptin amb la implicació comunitària, com són els plans de barri.
  
  S'ha fet una defensa de la necessitat de viure en teixits urbans que garanteixin una vida digna, establint densitats de població que ho facilitin i apostant per una bona mobilitat que inclogui la perspectiva dels diferents col·lectius de la població, com la perspectiva de gènere i les persones amb diversitat funcional. Solucionar les fragmentacions o segregacions del territori que tenen la seva causa en les infraestructures que les travessen és una altra de les demandes. Així, també es demana solucionar la situació de les urbanitzacions que es troben fora d'ordenació urbanística.
- Taula de mobilitat
  
  La taula ha valorat el sistema actual de mobilitat com a radial, al voltant de Barcelona, i ha determinat que presenta mancances respecte a una mobilitat més transversal entre municipis. Aquestes grans infraestructures de mobilitat sovint fan de barreres i les ciutats o barris del seu entorn queden aïllats, qüestió que caldria resoldre pel que suposa de fragmentació.
  
  Davant d'aquesta valoració, es proposa que cal repensar i reconvertir aquesta xarxa d'infraestructures per afavorir una mobilitat més sostenible i eficient, i posar l'accent en la connexió transversal i la xarxa intermodal, reconvertint espais en intercanviadors i potenciant nous transports menys contaminants (un exemple és el possible tramvia del Vallès).
  
  La taula de mobilitat també demana fomentar una planificació urbana que garanteixi una mobilitat segura, saludable i que sigui integradora, atenent la pluralitat de la població: persones amb diversitat funcional, infants, gent gran, perspectiva de gènere... Així mateix, ha de posar al centre les persones, l'ús i el gaudi de l'espai públic urbà.
- Taula del cicle de matèria i energia
  
  Una de les preocupacions de la taula del cicle de matèria i energia ha estat la contaminació de les indústries del territori. Davant d'aquesta situació, s'han treballat propostes com la d'ordenar el planejament perquè les indústries que puguin ser contaminants se situïn a les vores urbanes. També s'ha fet incís a buscar mesures que permetin responsabilitzar les empreses i no pas la ciutadania dels costos ambientals fruit de l'activitat que desenvolupen.
  
  Per altra banda, es proposa crear categories industrials complementàries als polígons industrials, o que cada focus industrial busqui la simbiosi perquè els residus d'unes indústries siguin la matèria primera d'altres i d'aquesta manera es tanqui el cicle de la matèria en línia amb l'economia circular.
  
  Pel que fa a l'aigua, es proposa la creació i regulació de xarxes que permetin formes alternatives d'abastament i distribució des d'una lògica de sostenibilitat i autosuficient.
  
  Davant de la situació general del territori, es demana limitar la construcció de nous elements atenent la capacitat del territori per absorbir més impactes. Per acabar, es demana que les línies innovadores del PDU metropolità puguin minimitzar els impactes de l'antic Pla general metropolità.
- Taula de desenvolupament econòmic i social
  
  Es valora que la xarxa de transport públic sigui un element vertebrador a escala territorial i per això cal millorar-ne la qualitat: freqüència, capacitat, etc., per tal de superar també la centralitat de Barcelona.
  
  En relació amb un model urbà monofuncional i segregador segons els usos de l'espai, durant el debat s'ha conclòs que cal substituir-lo per un model de teixits amb usos mixtos i complexos, que incorporin més diversitat d'usos com serveis, habitatge i activitat econòmica.
  
  Com a resultat de l'anàlisi dels elements que afecten o se situen en diferents municipis (infraestructures, polígons industrials segregats, serveis supramunicipals...), es proposa dissenyar i portar a la pràctica noves eines de governança que millorin la coordinació entre els municipis afectats. Per altra banda, davant l'esgotament de sòl disponible, se suggereix revitalitzar els espais productius obsolets per tal de regenerar i reactivar la productivitat, com en el cas dels polígons industrials en desús.
  
  Finalment, el debat ha portat a posar en valor el potencial de la Universitat Autònoma de Barcelona respecte al territori. Aquest potencial es basa en la innovació, el capital humà, la població que es mou al voltant d'aquesta centralitat... Es proposa cercar sinergies per vincular la seva activitat amb el teixit productiu del territori i arrelar-hi la població que hi treballa, fixant així el talent al territori.
Materials relacionats