A partir d'una lectura de diferents aspectes de la ciutat construïda metropolitana, es proposa regular els assentaments urbans atenent a les diferents realitats detectades, perseguint millorar el confort i l'eficiència, tant per la població resident com treballadora.
ASSENTAMENTS URBANS
L'atenció a la realitat construïda pren, doncs, un protagonisme primordial, i el primer que aborda la proposta és la identificació i la contextualització que condicionarà la regulació dels teixits residencials i d'activitat econòmica. En aquest sentit, es fa una lectura i un reconeixement dels teixits existents des de diferents òptiques: la morfologia, la funció, la localització relativa i el rol metropolità.
Aquests quatre components de partida defineixen la realitat urbanística dels assentaments, i aquesta realitat condiciona les decisions que s'hauran de prendre respecte als dos components clau dels assentaments: la relació proporcionada entre forma – usos de la ciutat; i els nivells mínims de dotacions socioambientals.
LECTURA I RECONEIXEMENT DE LA CIUTAT CONSTRUÏDA
-
D'una anàlisi de les diferents tipologies d'edificacions, dels vials, dels espais intersticials i, en definitiva, del tipus de ciutat que conformen, s'identifiquen quatre grans categories morfològiques de teixits residencials (originaris, eixamples, blocs i unifamiliars) i dues d'activitat econòmica (entre mitgeres i aïllat).
-
-
-
A partir de la compatibilitat dels usos definits pel planejament vigent, a la metròpolis s'han anat configurant teixits diversos, que es poden classificar en dues categories principals: la ciutat especialitzada i la ciutat mixta. En cada una d'elles es defineix la funció principal, sigui residencial o d'activitat econòmica.
-
-
-
Per respondre a les diferències evidents entre teixits morfològicament similars però amb contextos territorials diferents, la proposta en fa una classificació segons les tres maneres de viure (residir i produir) identificades a la diagnosis: les ciutats en continuïtat a la plana, les ciutats nodals entrelligades, i els paisatges de baixa densitat.
-
-
REGULAR PER MILLORAR L'HABITABILITAT I LA COMPETITIVITAT
-
Una relació proporcionada entre forma i funció és aquella que fa concordar l'edificabilitat amb les intensitats dels usos. Els valors que es proposin seran diferents en funció de la classificació dels teixits establerta i la seva situació territorial, així com en funció dels diferents nivells d'accessibilitat i centralitat.
-
-
-
Es proposa definir quantitativament (mitjançant uns estàndards, segons les necessitats locals i metropolitanes) i qualitativament (segons uns nivells mínims en proximitat) el que es consideren com a dotacions socioambientals bàsiques dels teixits metropolitans: l'habitatge eficient i assequible, els espais públics saludables i inclusius, i els equipaments en proximitat.
-
-
Mapa indicatiu
Aquest mapa de proposta és de caràcter indicatiu.