Cercador PDU

COHESIÓ SOCIAL I HABITATGE

De manera sintètica, es pot entendre la cohesió social com la relació entre els membres d'una col·lectivitat, en tant que individus entre si i com a grup. Una ciutat pensada per a les persones és una ciutat que combat la desigualtat social i que accepta la diversitat, admetent diferents maneres de viure. A través de la intervenció al territori, es pot contribuir a millorar la cohesió social de la població.

Cohesió social
  • ON SOM?
    A la metròpolis de Barcelona hi resideixen més de 3,2 milions de persones. El parc d'habitatges on viuen està format per 1,3 milions d'unitats i no conforma un teixit urbà uniforme, sinó que està compost per teixits de diferents tipus, amb necessitats i requeriments diversos. En aquest territori s'hi troben formes urbanes pròpies de la ciutat compacta mediterrània –edificis alineats al carrer– i d'altres més recents, com blocs o cases unifamiliars –nascuts principalment com a conseqüència de les onades migratòries arribades a partir dels anys quaranta del segle XX.

    A més de créixer en termes quantitatius al llarg de les darreres dècades, també han variat les característiques sociodemogràfiques de la població que hi viu. La diferència i la diversitat són valors de la societat metropolitana actual, però quan aquesta diferència té una plasmació territorial en forma de segregació urbana, els problemes que se'n deriven afecten el conjunt de la metròpolis. A l'àrea metropolitana encara es poden identificar concentracions de població per raó d'origen, religió i, especialment, capacitat econòmica.

    La desigualtat social i la pobresa s'han vist agreujades notablement al llarg dels darrers anys per l'increment de l'atur i les limitacions del sistema de protecció social, i han arribat a crear situacions greus d'emergència habitacional. S'ha revertit d'aquesta manera un llarg procés de cohesió social iniciat amb la recuperació dels ajuntaments democràtics.

    Tot i que els processos que incideixen en la cohesió social són múltiples i transversals, el planejament urbanístic pot fer èmfasi en alguns aspectes per tal de reduir les desigualtats. Millorar la proximitat als equipaments bàsics i als espais lliures de qualitat i promoure l'accés a l'habitatge en són els més destacats.
  • CAP A ON ANEM?
    El PDU es planteja com a objectiu facilitar el dret de la població a l'habitatge i a la ciutat. Per fer-ho, és necessari garantir l'accés i la permanència dels ciutadans a l'habitatge a través de la dotació d'habitatge assequible per a les capes més desafavorides. Cal evitar, però, la concentració de les promocions d'habitatge protegit, ja que podria derivar en processos de segregació.

    Al costat de l'habitatge, el planejament també ha de posar especial atenció a les característiques de l'espai públic per garantir-ne la qualitat i potenciar-hi la funció d'intercanvi i de convivència que afavoreix la integració social. La supressió de barreres físiques i psicològiques, la consolidació d'espais de relació que promoguin la cooperació ciutadana, la valorització dels parcs de vora entre la ciutat i el medi natural als barris més perifèrics i l'urbanisme inclusiu amb perspectiva de gènere han de ser principis orientadors de les actuacions a l'espai públic.

    Finalment, els serveis i equipaments han de garantir la cobertura del conjunt del territori, especialment de les àrees amb nivells de renda més baixos, ja que la població que hi viu té menys capacitat d'accedir a una alternativa per satisfer les seves necessitats sanitàries, culturals, educatives, d'esbarjo o de transport.
A partir del reconeixement de la ciutat construïda, dels valors i de les capacitats del territori, i amb el diagnòstic de les necessitats de la població metropolitana partint de l'anàlisi dels assentaments urbans on habita, el model de desenvolupament de la futura ciutat metropolitana podrà millorar molts dels aspectes urbanístics que poden incidir en la cohesió social.
  • La població metropolitana
    Actualment, en 32.496 ha del sòl del territori de l'àrea metropolitana de Barcelona hi viuen aproximadament 3,2 milions d'habitants. En aquestes darreres dècades, l'evolució i la dinàmica territorial han sofert modificacions significatives, que cal tenir en compte en un futur immediat.

    L'evolució de l'estructura de la població n'indica un envelliment notable, marcat per un sostingut descens de la natalitat i l'increment de l'esperança de vida. Aquest augment del nombre de persones grans comporta una determinada demanda de serveis i equipaments al llarg dels pròxims anys. D'altra banda, tot i que el desenvolupament urbanístic de les darreres dècades ja ha proveït la majoria de la població dels equipaments bàsics necessaris, aquest proveïment no es produeix sempre en proximitat.

    En els últims 17 anys hi ha hagut un augment del 12 % de la població estrangera, el 73 % de la qual és extracomunitària. L'envelliment progressiu i la davallada de la població activa autòctona fa preveure que continuï augmentant la població nouvinguda, principalment d'origen extracomunitari.
    Evolució de la població


    La complexitat creixent de la societat metropolitana també fa preveure canvis en l'estructura de les llars, que exigeixen nous requeriments en matèria d'habitatge. Hi ha hagut un increment en el nombre de llars unipersonals i una reducció de la seva grandària mitjana.
    Estructura de llars

    Les condicions econòmiques, el mercat de l'habitatge i els vincles familiars són factors que han contribuït en la distribució territorial actual de la població. Aquesta distribució presenta algunes àrees amb concentració de llars amb rendes baixes que requereixen una atenció especial, ja que són més susceptibles de patir segregació social.

    La meitat de la població metropolitana en edat d'emancipació no pot fer front al pagament d'un habitatge, mentre que s'estima que només l'1,5 % del parc existent es pot considerar habitatge social. Les dificultats creixents d'accedir a l'habitatge i no perdre'l obstaculitzen l'assoliment de l'objectiu de solidaritat urbana.

    D'altra banda, el manteniment adequat de les llars millora la qualitat de vida de les persones. Així, doncs, el parc d'habitatges necessita que se'n fomenti la rehabilitació per incrementar-hi l'eficiència energètica, l'accessibilitat i el confort.

    En resum, una part de la població metropolitana té dificultats d'accés a l'habitatge o als serveis i dotacions bàsics, i alguns teixits urbans presenten problemes d'habitabilitat, vitalitat, envelliment del parc residencial o integració urbana. Aquestes situacions influeixen directament en els processos de segregació socioespacial.
  • La ciutat metropolitana
    El Pla director urbanístic es presenta com un pla d'oferta que, a través de les capacitats del territori, vol donar resposta a les necessitats de la població metropolitana.

    Al territori de l'àrea metropolitana de Barcelona s'identifiquen múltiples identitats molts diferents, que juntes han de compartir la mateixa consciència metropolitana. L'acceptació del valor d'aquesta complexitat realça les especificitats i singularitats, i marca la diferencia.

    El reconeixement de la ciutat construïda s'ha fet a través de l'estudi de quatre aspectes urbanístics que, combinats entre si, expliquen aquesta complexitat, i que s'han identificat com a situacions urbanístiques dels assentaments urbans: la forma, la funció, però també la situació relativa (teixits segregats de la trama urbana o en continuïtat amb aquesta) i el rol metropolità (les diferents realitats de viure a la metròpolis).

    La ciutat metropolitana

    Aquestes situacions urbanístiques combinades mostren realitats metropolitanes molt diverses, que requeriran estratègies diferenciades per a la millora de la cohesió social.

    D'altra banda, l'heterogeneïtat del territori i dels seus municipis ofereix un potencial de creixement desigual, que dependrà dels diferents teixits sobre els quals s'intervindrà, la situació dels sòls pendents de desenvolupar i la localització d'avingudes metropolitanes i centres.
  • Les necessitats urbanístiques de la població
    A través de l'urbanisme, aplicant determinades propostes sobre el territori, es pot incidir en el foment de la cohesió social i millorar determinats aspectes de la vida de les persones. En total s'han estimat set d'aquests aspectes, que es consideren àmbits urbanístics d'inclusió social:
    • Àmbit funcional: fomentant la proximitat entre el lloc de residència i el de treball es pot reduir la mobilitat generada.
    • Àmbit econòmic: afavorint l'equilibri entre la renda i el preu de l'habitatge es pot facilitar la capacitat de les llars de gaudir d'un habitatge digne.
    • Àmbit territorial: millorant la continuïtat física com a valor clau es pot pal·liar la segregació espacial.
    • Àmbit dotacional: facilitant l'accés a equipaments i serveis de qualitat en proximitat es dota de serveis la ciutadania.
    • Àmbit relacional: generant espais lliures, de relació i veïnatge en proximitat i amb perspectiva de gènere, s'afavoreix la qualitat ambiental i es fomenten els vincles socials.
    • Àmbit habitacional: promovent la rehabilitació, la creació d'habitatge assequible i adequant els models d'habitatge als tipus de llar s'afavoreix el dret a l'habitatge.
    • Àmbit de la salut: fomentant entorns vitals saludables, accessibles, segurs i cohesius es millora la salut dels ciutadans.

    Prenent com a base els principis d'equitat, perspectiva de gènere, proximitat i qualitat, s'han analitzat les necessitats urbanístiques de la població que poden incidir en la inclusió social, i s'han determinat una sèrie de reptes que es concretaran en diferents actuacions sobre el territori.
Pel que fa a la cohesió social, de la diagnosi del territori metropolità se'n desprenen uns reptes que el planejament ha d'abordar en funció dels seus objectius generals i la seva capacitat d'actuació.
Un cop feta la valoració i la tria final de les diverses alternatives, el PDU pot abordar els reptes plantejats i acabar de perfilar les seves propostes.
Aquestes propostes es defineixen en el nivell de concreció que correspon a un avanç, a l'apartat de propòsits, el qual s'ha estructurat seguint quatre grans categories de components: els elements estructurants, el mosaic agroforestal, els teixits urbans i els àmbits d'actuació.
Estructura sociomorfològica residencial
Aquesta cartografia està realitzada a partir del plànol "D.V.01 Estructura sociomorfològica residencial", que forma part de la documentació gràfica del document d'Avanç.
Aquest mapa de diagnosi es basa en la realitat existent del territori sense tenir en compte el planejament vigent. 
Clica per veure'n la llegenda.
Teixits residencials
Aquesta cartografia està realitzada a partir del plànol "I.11.2 Teixits residencials", que forma part de la documentació gràfica del document d'Avanç.
Aquest mapa d'informació és de caràcter indicatiu i mostra la realitat existent.
Clica per veure'n la llegenda.
Centres metropolitans estructurants
Aquesta cartografia està realitzada a partir del plànol "D.III.01 Centres metropolitans estructurants", que forma part de la documentació gràfica del document d'Avanç.
Aquest mapa de diagnosi es basa en la realitat existent del territori sense tenir en compte el planejament vigent. 
Clica per veure'n la llegenda.

Reflexions